Lliri groc | Iris pseudacorus

Família: Iridàcies
Hàbitat: habitual dels marjals i cursos d’aigua de tot el territori, excepte alta muntanya
Floració: d’abril a juny
Parts útils: El rizoma conté diverses substàncies actives

Es tracta d’una espècie estesa per tot Europa que viu als aiguamolls i, en general, en ambients aigualosos i lacustres. Les seves grans i boniques flors grogues, fan que sigui un element decoratiu dels paisatges on es troba, si bé té poques utilitats des del punt de vista medicinal.

Principis actius:
És ric en tanins  i es pot utilitzar per adobar les pells.
El seu rizoma (tija subterrània) conté un hidrat de carboni anomenat irisina que per hidròlisi dona fructosa.

Aplicacions:
Font i Quer fa contar el lliri groc en el seu llibre de plantes medicinals indicant que per la gran quantitat de tanins que té podria ser usat com astringent si no fos que és també purgant i vomitiu.
Indica que tampoc es pot usar en cosmètica perquè no té l’aroma de l’anomenat lliri de Florència.

Bonet Golobart, MA i Giner Arbusà,A. El Jardí del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Guia pràctica de visita. Les plantes remeieres del jardí i el seu aprofitament medicinal. Editat pel Museu Arxiu Tomàs Balvey i l’Ajuntament de Cardedeu, octubre de 2007.