Una de les noves espècies que es van replantat al jardí del museu, van ser les nimfees, a la bassa de jardí (Nymphaea spp)
Es tracta d’una planta aquàtica perenne amb arrels força llargues que viuen submergides en aigua dolça i que es caracteritzen per tenir diferents tipus de flors amb formes i colors variats. Aquestes flors, que duren en planta uns 4 o 5 dies, s’obren quan els hi toca el sol i es tanquen quan aquest desapareix de la seva influència.

A la Biennal de Taipei del 2014, Nicolas Bourriaud afirmava que el que interessa als artistes del nostre temps ja no són les coses, sinó els circuits que les distribueixen i les connecten. A Lina Rica li interessa com es connecten els individus en l’entorn, i això vol dir el paisatge, la història, i tot allò que contenen, tant els éssers vius com els llocs i les coses. I aquesta acció de connectar és en si una especulació sobre el temps.

Durant tot el mes de juliol, a l’aula del museu, s’hi presenta l’exposició de treballs ceràmics fets per les i els alumnes del curs de ceràmica del casal Dr. Daurella del Museu.