Poliol (mentha pulegium)
Família: Lamiàcies
Hàbitat: viu en llocs humits del pla i de la muntanya mediterrània
Floració: juny- setembre
Parts útils: La part medicinal són les fulles i les summitats florides

El Poliol és una planta aromàtica pròpia del mediterrani on viu en pradells, damunt de sòls humits. Pertany al mateix gènere de plantes que les mentes i les seves propietats són semblants.

Floreix a l’entrada de l’estiu i continua la seva floració fins a la tardor.
Les virtuts del poliol són semblants a les de la menta: com a tònic estomacal, digestiu i carminatiu. És també antiespasmòdic i facilita l’evacuació de la bilis.
A més, prendre una tisana de poliol ajuda a dormir bé.

Es sol prendre en infusió i també se’n prepara un licor estomacal i és una de les herbes que s’utilitzen per a fer ratafia.

Curiositat:
A banda de les seves virtuts digestives, des de l’antiguitat s’ha considerat que el poliol és capaç de foragitat les puces.

Vols saber com conservar i assecar les plantes remeieres?
Quan no es vol utilitzar la planta fresca, es conserva seca per a mantenir la concentració de principis actius i evitar alteracions internes i externes.
Per fer-ne l’assecat, les deixarem a l’ombra, en un lloc ventilat i separades del terra. Si és possible, les penjarem cap per avall.

Bonet Golobart, MA i Giner Arbusà,A. El Jardí del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Guia pràctica de visita. Les plantes remeieres del jardí i el seu aprofitament medicinal. Editat pel Museu Arxiu Tomàs Balvey i l’Ajuntament de Cardedeu, octubre de 2007.

*autor de la il.lustració: Jordi Forcada