KAO MALO VODE NA DLANU
Com una mica d’aigua al palmell de la mà
Un projecte sobre l’amor a Sèrbia de Mireia Sallarès
Inauguració, divendres 10 de juliol
A les 6 de la tarda, a la Capella de Sant Corneli
santcorneliarts(2)
De l’11 de juliol al 9 d’agost del 2020 a la Capella de Sant Corneli, Cardedeu
Un projecte del Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, coordinat i comissariat per Mercè Alsina i Enric Maurí.
Horaris: divendres tarda, dissabtes matí i tarda, i diumenges matí. Més informació a: www.museudecardedeu.cat
Kao malo vode na dlanu, un projecte sobre l’amor a Sèrbia
Sallarès utilitza el vídeo com una via d’investigació antropològica i sociològica, però també com un instrument narratiu que és capaç d’aprofundir en la complexitat de la realitat a través de veus molt diverses. Des del compromís polític i social, s’interessa pels col.lectius de dones i les històries reals de persones de diferents indrets, sovint abordant qüestions d’adaptació i pertinença, des de la seva perspectiva com a estrangera. L’artista se serveix d’intervencions i entrevistes en l’espai públic i altres mitjans per aproximar-se a la realitat d’aquestes persones i col.lectius.
La investigació “Kao malo vode na dlanu” s’ubica a Sèrbia i rodalia, una zona marginada però d’interès geopolític, i s’ha construït a partir de la documentació de les vivències i les converses entre Sallarès i la investigadora d’art contemporani d’origen serbi, Helena Braunštajn, exiliada a Mèxic durant la Guerra dels Balcans. Tracta sobre un concepte vulnerable, en un país marcat pel desgast polític i relacional, fruit dels conflictes bèl.lics, la nostàlgia del passat comunista, l’entrada d’un capitalisme salvatge i els intents d’integració en una Unió Europea en crisi: El retorn impossible d’una exiliada al seu país desaparegut (Iugoslàvia) i les converses amb l’artista i altres persones, així com reflexions col·lectives sobre el concepte de l’amor.
El projecte s’inscriu en la Trilogia dels conceptes deixalla que va iniciar el 2011 en la qual interroga nocions clau com la veritat, l’amor i el treball, que, tot i ser essencials per a l’ésser humà, actualment són precàries com a sentit i definició.
Joana Masó relaciona el projecte amb el concepte de deixalla: “la deixalla és també allò que cal reciclar, descolonitzar, reencarnar. I del qual només podem fer-nos càrrec col·lectivament. L’amor com a concepte deixalla fa ressonar una llarga tradició filosòfica recuperada pels moviments d’emancipació del segle XX al voltant de l’economia de l’amor i la condició reciclable o inutilitzable de l’amor en termes polítics. Quin és el pensament amorós que hem incorporat, qui l’explota i qui n’abusa? Quines desigualtats genera i quina manca de reconeixement arrossega? És l’amor finalment una passió de la dominació o de l’emancipació? Contribueix a reproduir les desigualtats o pot subvertir-les? Pot ser una força productiva i no només reproductiva? És una simple passió o una passió democràtica, d’arrel llibertària? Per tractar de relacionar- se amb aquestes preguntes, en la pel·lícula-conversa al voltant de la qual s’organitza l’exposició i on sembla que només parlin dues persones, hi parlen moltes veus i des de llocs diferents: la lectura de la guerra dels Balcans, la transformació de la propietat des del comunisme i la transició capitalista, la crítica de l’amor romàntic, el llegat anarquista i l’antropologia feminista, la condició dels estrangers i la tragèdia dels refugiats, la psicoanàlisi i la ficció d’un interrogatori policial on l’art es pregunta sobre el sentit de la pròpia pràctica.” (Masó, J. (2019) Opuscle de l’exposició realitzada a Fabra & Coats, 2019).
Mireia Sallarès (Barcelona, 1973)
És artista visual i professora artista convidada a l’Institut Supérieur des Arts de Toulouse, França. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, va estudiar cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York i viu en trànsit entre Barcelona i altres ciutats estrangeres en les quals desenvolupa la seva pràctica artística. La condició d’estrangeria és fonamental en els seus projectes que són resultat de llargues investigacions sobre temes essencials com la violència, la mort, el sexe, la legalitat, la veritat, l’amor o el treball. El seu darrer projecte “Kao malo vode na dlanu”, una investigació sobre la noció d’amor a Sèrbia, que s’inscriu en la seva encara inacabada Trilogia dels conceptes deixalla (veritat, amor i treball), ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2019 i el premi de l’Associació de Crítics de Catalunya ACCA 2019 al millor projecte. La seva darrera participació dins de l’exposició “Feminismes!” al CCCB, amb el projecte “Las Muertes Chiquitas” ha coincidit amb la publicació de la reedició del llibre del projecte amb l’editorial Arcàdia, que actualitza, una dècada després, el projecte amb el que ha obtingut més reconeixement internacional.
El seu treball s’ha presentat al CCCB, al MACBA, a la Fundació Miró, al Centre d’Art Santa Mònica, a La Capella, al centre d’art Fabra i Coats, de Barcelona; al CA Tarragona; a ARCO, al circulo de Bellas Artes de Madrid; al Museo Carrillo Gil de Mèxic; al Anthology Film Archives; a la New York University de Nova York, a la Facets de Chicago; al OK Centrum de Linz, Àustria; a la Galleri Image de Arhus, Dinamarca; al Center for Contemporary Art de Glasgow, Escòcia; a la Organización Nelson Garrido de Caracas, Veneçuela; al Museo de Arte Moderno de Puerto Rico; al SKC de Belgrad de Sèrbia; al Museu d’Art Modern de Moscou; i al TEA de Tenerife, entre d’altres.
santcorneliarts(2)
El programa d’exposicions santcorneliarts(2) reprèn el projecte iniciat a finals dels anys 90 del segle passat en la qual es van mostrar projectes inèdits d’artistes com Joan Brossa, Jordi Benito, Mireia Masó, Benet Rosell, Pere Noguera, Ester Ibarrola, Yamandú Canosa, o Alvar Calvet, entre d’altres, així com un seguit d’artistes de Cardedeu. Amb aquella iniciativa primera, aquest cicle comparteix la visió, que va del local a l’universal, amb la voluntat d’acostar diferents aspectes de l’art contemporani al públic en general i a les escoles. En el programa santcorneliarts(2) es manté el caràcter intergeneracional, transdisciplinari i amb perspectiva de gènere, així com una doble mirada, retrospectiva i prospectiva, per promoure una comprensió crítica sobre els temes actuals del pensament i la creació. Del 2017 ençà s’hi han presentat treballs de: Lluís Alabern, Lola Lasurt, Vanessa Pey, Laia Estruch, Albert Bayona, Toni Giró, Aureli Ruiz, Ignasi Prat, Lina Rica, Ares Molins i Masat, Guillem Rodri, Carlos Pina i Rita Batet.