Alfàbrega | Ocimum basilicum

Família: lamiàcies
Hàbitat: originària de l’Àsia Meridional, s’ha cultivat sempre als jardins
Floració: a l’estiu
Parts útils: la part medicinal són les fulles i les summitats florides

L’alfàbrega és una planta aromàtica, d’una olor inconfusible, originària de l’Índia i cultivada per les seves qualitats ornamentals, medicinals i condimentàries, sobretot a la cuina italiana.
Es tracta d’una planta herbàcia anual, molt olorosa i de fulles enteres de color verd intens, ovals i lleugerament dentades.
Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor a la regió mediterrània per les seves qualitat aromàtiques, ornamentals, medicinals i mel·líferres.
A l’edat mitjana era considerada una planta màgica i, actualment, es cultiva per extreure’n olis essencials.

Parts útils:
Les fulles i les sumitats florides s’usen amb finalitat medicinal i condimentària. La planta sencera es pot tenir en un test per tal d’allunyar els mosquits.

Principis actius:
L’oli essencial de l’alfàbrega conté linalol i estragol, el qual li confereix propietats eupèptiques, estimulants digestives. També conté eugenol, càmfora, tanins glucòsids i saponina.

Aplicacions:
S’utilitza sobretot com antisèptica i digestiva i sobretot com a condiment per a l’elaboració de salses.

Curiositats:
“Lo qui pateix dolor de cap, o qui te tremolor de esserne molesta, deu fugir totalment de la olor de l’alfàbrega: per la sua olor engendra dolor, y encara algunes vegades fa naxer cuchs al cervell…” (Fra. Miquel Agustí, Secrets de l’alfàbrega, del Llibre dels Secrets d’Agricultura

Bonet Golobart, MA i Giner Arbusà,A. El Jardí del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Guia pràctica de visita. Les plantes remeieres del jardí i el seu aprofitament medicinal. Editat pel Museu Arxiu Tomàs Balvey i l’Ajuntament de Cardedeu, octubre de 2007.

Il.lustració de Jordi Forcadas