Orenga (origanum vulgare)

Família: Lamiàcies
Hàbitat: Regió mediterrània. Viu en marges i les clarianes dels boscos frescals i humits
Floració: A l’estiu
Part útils: Les parts medicinals són les summitats florides

L’orenga és una planta aromàtica pròpia dels marges i clarianes dels boscos frescals i humits, des de l’alzinar fins caducifolis, i s’usa tant per finalitats medicinals com culinàries.

Parts útils:
Les fulles i les summitats florides.

Principis actius:
L’oli essencial de l’orenga és molt similar al de la farigola alhora que també conté àcid rosmarínic que té propietats antioxidants.

Aplicacions:
La infusió d’orenga és digestiva i antiespasmòdica, indicada per facilitar la digestió i també per calmar la tos.
Per via externa és antisèptica i cicatritzant i també útil contra el dolor reumàtic i la fatiga.
Però també és molt apreciada a la cuina, sobretot a Itàlia i Grècia.

Preparació:
Se’n poden fer infusions per prendre amb tisana i per als dolors articulars, es poden fer bullir uns 300gr de la planta per litre d’aigua i fer-ne uns banys afegint-ho a l’aigua de la banyera.
I si se’n fa un concentrat, pot aplicar-se com a loció per reforçar el cabell.

Curiositats:
El seu ús es remunta al temps dels egipcis que li atribuïen propietats afrodisíaques.

Bonet Golobart, MA i Giner Arbusà, A. El Jardí del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Guia pràctica de visita. Les plantes remeieres del jardí i el seu aprofitament medicinal. Editat pel Museu Arxiu Tomàs Balvey i l’Ajuntament de Cardedeu, octubre de 2007.