Pinus pinea
Família: Pinàcies
Hàbitat: Regió mediterrània, en sòls sorrencs de terra baixa
Floració: Març-maig
Parts útils: Les parts medicinals són els brots tendres i la resina
Descripció:
Arbre resinós d’escorça bruna rogenca, de fulles perennes, aciculars (en forma d’agulla), llargues i gruixudes de color verd maragda, reunides de dues en dues. La capçada té una forma que recorda un para-sol. Les flors femenines es lignifiquen i constitueixen el que anomenem pinyes. Les flors masculines, més menudes, alliberen a la primavera núvols de polsim groc, el pol·len.
Parts útils:
Els brots tendres s’utilitzen en infusió per curar la tos i les afeccions bronquials; i la resina es fa servir per obtenir la trementina i la colofònia. Les pinyes maduren a la tardor del tercer any.
Principis actius:
Els pins, com els avets i els arbres de la mateixa família, es caracteritzen per produir resina. Per obtenir-la es fan incisions al tronc. La resina conté una fracció volàtil, la trementina, rica en pinè i llimonè, i una fracció no volàtil, la colofònia o pega grega, que és pròpiament la fracció resinosa.
Aplicacions:
La fusta del pi és emprada en fusteria i en construcció; la seva escorça és un bon adob vegetal i també se n’aprofiten els pinyons.
Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. També eren bons per a picades i per a picades i “per a les úlceres i els grans infectats”. La trementina s’empra actualment en combinació amb altres substàncies, per a ús extern, per estimular la circulació de la sang i per reduir el dolor en els cops i dolors reumàtics.
Per combatre la tos i la bronquitis es prepara una infusió d’un parell de brots tendres de pi per tassa d’aigua, i se’n pren una en dejú i l’altra en anar a dormir. L’essència de trementina té acció antisèptica de les vies respiratòries i urinàries. És antisèptica, depurativa i diürètica.
Preparació:
La trementina s’extreu de la resina que, un cop purificada, resta llesta per ser utilitzada. Les trementinaires la personalitzaven amb matèries comprades a les drogueries i a les farmàcies. El seu aspecte, en fred, és sòlid, cristal.lí i brunenc. L’ús més freqüent que es dona a la trementina és en forma de pegat sobre la zona afectada.
Curiositat:
Les trementinaires eren dones de la Vall de la Vansa (comarca de l’Alt Urgell) que des de mitjans del segle XIX fins a la dècada dels vuitanta del segle passat recorrien a peu, de casa en casa, molts quilòmetres per vendre plantes remeieres o els seus derivats. A un d’aquests, la trementina, deuen el seu nom, un dels remeis que més popularitat els va donar. La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració rels remeis ancestrals eren adquirits per transmissió oral.
0 comments on “Les plantes del jardí: el Pi Pinyer”