Els ajuntaments de Cardedeu, Llinars del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor col.loquen tres monòlits per a senyalitzar el Camp d’aviació d’Alfou, a la zona coneguda com el pla de Can Morató.
La iniciativa forma part de la senyalització dels Espais de la Memòria en el marc del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de tres monòlits que marquen els límits del camp i és fruit del conveni de col.laboració entre els ajuntaments de Cardedeu, de Sant Antoni de Vilamajor, i de Llinars del Vallès signat el maig de 2022 amb la finalitat de fomentar l’estudi, la documentació i la difusió del camp d’aviació d’Alfou i de les restes documentals, històriques i/o patrimonials del mateix.
Els monòlits s’han situat a l’avinguda dels Països Catalans de Cardedeu, al costat d’un dels refugis, i dos al carrer Montnegre de Sant Antoni de Vilamajor:  un darrere les parcel.les de l’avinguda del Bosc i l’altre tocant al barri de Pla Morató de Llinars del Vallès.

El camp d’aviació d’Alfou, 1937-1939

Les instal.lacions d’aquest aeròdrom consistien en un espai per a l’enlairament d’avions o pista d’aterratge i amb refugis perimetrals per a la protecció dels treballadors de l’aeròdrom durant la guerra civil espanyola.
Es tracta d’un camp d’aviació militar que actuava com a base permanent de la unitat aèria republicana.
Segons David Gesalí, historiador i especialista en l’aviació durant la guerra civil espanyola, l’aeròdrom es va construir enter l’hivern i la primavera de 1938 i consistia en 2 pistes d’uns 900 metres des del nord que s’obrien uns 30 graus cap al sud.
Com a casernes es van requisar dos masos: el de Can Jofre i el de Can Morató entre els quals s’hi va construir el refugi antiaeri de la caserna. També disposava de 6 refugis elementals conservats, tot i que en diferents estats, a més d’un barracó que servia de polvorí i una barraca com a caserna per a l’informador, avui desapareguts[1].

Actualment els terrenys de l’antic aeròdrom estan dedicats al cultiu.

—–

[1] GESALÍ, DAVID. “L’aviació militar al Vallès Oriental durant la Guerra Civil” dins Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers, 2009, Granollers. Pàg.73-98