Til.ler de fulla grossa (Tilia platyphyllos)

Família: Tiliàcies
Hàbitat: Boscos caducifolis de l’estatge montà, contrades mediterrànies plujoses i sovint, cultivat com a ornamental.
Floració: de juny a juliol i fructificació a l’octubre
Parts Útils: l’escorça i les inflorescències

Es tracta d’un arbre de fulla caduca i de capçada ampla i densa.
Les fulles són lleugerament asimètriques, cordiformes i amb marges serrats; verdes a l’anvers i verdes i pàl·lides al revers.
Les flors són groguenques o blanquinoses i molt aromàtiques.

Parts útils:
La part medicinal són les escorces i les inflorescències amb les bràctees que les sostenen.

Principis actius:
Les flors contenen flavonoides, mucílags, tanins i polifenols.

Aplicacions:
Té acció sedant, espasmolítica i vasodilatadora produïda per l’efecte sinèrgic dels seus components.

Preparació:
Les infusions de les inflorescències són útils per tractar l’excitació nerviosa o l’insomni i les afeccions de les vies respiratòries.
També són útils les infusions per la seva acció vasodilatadora però el millor per aquests casos és la decocció de l’escorça indicada per tractar problemes hepàtics, cardíacs i circulatoris.

Bonet Golobart, MA i Giner Arbusà, A. El Jardí del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Guia pràctica de visita. Les plantes remeieres del jardí i el seu aprofitament medicinal. Editat pel Museu Arxiu Tomàs Balvey i l’Ajuntament de Cardedeu, octubre de 2007.