Romaní (Rosmarinus officinalis)

Família: Lamiàcies
Hàbitat: Viu en brolles i matollars mediterranis, preferentment sobre terreny calcari.
Floració: Pràcticament tot l’any
Part útils: Les parts medicinals són els brots florits

Es tracta d’un arbust de terra baixa, molt aromàtic i abundant al sotabosc dels alzinars esclarissats, a les pinedes de pi blanc i a la màquia litoral.
També és conreat com a planta ornamental i per l’obtenció d’essències.

Parts útils:
Els brots florits s’utilitzen tant amb finalitat medicinal com condimentaria.

Principis actius:
L’essència del romaní conté hidrocarburs com el pinè, alcohols com el borneol o els seus èsters, i cetones com la càmfora entre d’altres.
A dosis altes el romaní pot resultar tòxic, sobretot en dones embarassades.

Aplicacions:
La infusió de brots florits s’utilitza per rentar ferides i beguda, com a tònica i aperitiva.
En tintura o en loció es fa servir en friccions per combatre la fatiga i els dolors articulars.
D’altra banda, pels seus olis essencials, el romaní s’empra molt com a condiment i és una excel·lent planta mel·lífera.

Curiositats:
Es creu que el metge medieval Arnau de Vilanova va ser el primer en obtenir l’essència de romaní en dissolució alcohòlica cap a l’any 1300.
De les seves virtuts en diu que “una gota en valdrà per cent, que el romaní i la seva fulla és molt virtuós”

Bonet Golobart, MA i Giner Arbusà, A. El Jardí del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Guia pràctica de visita. Les plantes remeieres del jardí i el seu aprofitament medicinal. Editat pel Museu Arxiu Tomàs Balvey i l’Ajuntament de Cardedeu, octubre de 2007.