Plaça situada a la confluència de l’avinguda Catalunya i carrers de Rifanyes i de Frederic Mompou. Aprovada per al ple del 29 de maig de 2014

Frederica Montseny Mañé
Madrid, 12/02/1905 – Tolosa de Llenguadoc, 14/01/1994
Sindicalista, política i escriptora

Nascuda en una família d’idees llibertàries, laiques i progressistes, no en va els seus pares eren mítics militants anarquistes Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo).

De ben petita es relacionà, acompanyant l’activisme familiar, amb figures com Àngel Pestaña, Salvador Seguí o Lluís Companys. Amb divuit anys s’afilia a la CNT i participa intensament en publicacions llibertàries i en la publicació de novel·les de caire social.

Amb la proclamació de la II República, en les dissensions de la CNT pren partit per l’ala més radical, la de la FAI (Federación Anarquista Ibérica) tot i no afiliar-se’n fins l’esclat de la Guerra Civil. El novembre de 1936 es nomenada ministra de Sanitat al govern de Francisco Largo Caballero, impulsant un seguit de mesures com la creació de centres de tractament de malalties venèries, centres de puericultura, colònies per a nens evacuats de les zones de guerra o l’elaboració una llei d’avortament.

Dimití, com els altres ministres anarquistes, del ministeri pels fets de maig del 1937.

Refugiada a França, evità diverses vegades l’extradició i romangué a Tolosa de Llenguadoc per la resta de la seva existència, continuant fins al final la seva vinculació amb la CNT.

Si bé sempre es declarà no feminista, que considerava un fenomen burgés, lluità, des del primer dia, per la igualtat d’ambdós sexes en l’emancipació de l’opressió capitalista, defensant el drets de les dones a la seva llibertat i capacitat per decidir.