Hedera helix
Família: Araliàcies
Hàbitat: Boscos i racons ombrívols de les comarques mediterrànies i de l’estatge montà
Floració: Entre setembre i novembre
Parts útils: La part medicinal són les fulles

L’heura és una liana de tiges enfiladisses que formen petites arrels amb les quals s’arrapa als cingles i als troncs dels arbres. Per la seva bellesa i facilitat de conreu, s’utilitza molt en jardineria.

Les fulles són de color verd fosc, lluents i endurides; les flors són d’un groc verdós i els fruits en forma de baia de color negrós i carnosa.

Tota la planta és tòxica, especialment els fruits.

Les parts útils i medicinals són les fulles que contenen saponines, un glucòsid anomenat hederina i àcids orgànics que influeixen sobre l’activitat cardíaca i la permeabilitat venosa. Els fruits contenen quantitats notables d’hederina amb propietats vomitives i purgants.

És per tot això que l’heura ha d’emprar-se per via interna únicament sota control mèdic.

El decuit d’heura s’havia usat per alleujar les afeccions de les vies respiratòries i com a calmant de la tos, però es tracta d’un ús desaconsellable a causa de la seva toxicitat.

D’altra banda, la decocció de les fulles s’ha utilitzat per rentar les ferides i les nafres o les hemorroides o varius de cames.

L’aigua d’heures s’utilitzava antigament per rentar la roba negra delicada ja que en fregar feia una mica de sabonera i la roba quedava neta i no perdia el color.