Arbustus unedo
Família: Ericàcies
Hàbitat: Màquies i alzinars
Floració: D’octubre a gener, fructifica al cap d’un any a la mateixa època
Parts útils: La part medicinal són l’escorça, la soca i les fulles. Els fruits són comestibles

Arbre o arbust mediterrani que viu als alzinars esclarissats, preferentment sobre terrenys silicis. Present en tot el territori. Els seus fruits, les cireres d’arboç, són comestibles.

Descripció:
Petit arbrem perennifoli de fins a 10 metres d’alçària, amb les branques joves peludes i de color vermell. Les flors són blanques i en forma de gerra, i les fulles són coriàcies i lluents, finament dentades. El fruit, la cirera d’arboç, és una baia vermella d’uns 2 cm de diàmetre, amb la superfície granelluda. Del mal de cap que pot produir la ingestió excessiva de les cireres, ja en parla Dioscòrides en el seu tractat de plantes medicinals.

Parts útils:
Les parts medicinals de l’arboç són les fulles, la soca i l’escorça. Els fruits són comestibles.

Principis actius:
L’escorça de l’arboç conté tanins en abundància. Les fulles i els brots joves contenen, a més de tanins, una substància d’acció antisèptica urinària anomenada arbutòsid o arbutina, present també a la boixerola.

Les cireres d’arboç contenen sucres, àcid màlic, pectina i alcohol.

Aplicacions:
L’escorça és astringent (té, per tant, acció antidiarreica) i les fulles són astringents i antisèptiques, sobretot de l’aparell urinari.
També hi ha qui utilitza la decocció de la soca amb la finalitat diürètica i antihipertensiva (per fer baixa la pressió arterial). Pel seu elevat contingut en substàncies tànniques, l’escorça ha estat emprada per adobar la pell.

Preparació:
Es pren en forma de tisana, preparada per decocció en les proporcions següents: per combatre la diarrea, uns 30 g d’escorça seca o de fulles per 1 litre d’aigua; es fa bullir durant 15 minuts i després es deixa a maceració fins que es refreda. Se n’han de prendre 3 o 4 tasses al dia en cas de diarrea intensa. Per combatre les inflamacions de les vies urinàries es prepara el decuit menys concentrat, aproximadament 15 g de planta per litre d’aigua.
Els fruits, a banda de consumir-se crus, quan són més madurs, serveixen per preparar-ne una confitura excel·lent.

Curiositat:
Es diu que menjar masses cireres d’arboç fa agafar mal de cap i fins i tot emborratxa.