esca
| Google translate: CA NL EN FR DE IT PT ES
|
Helena Vinent”Visita interior”

Expo > Projectes d'Art santcorneliarts(2)

Helena Vinent”Visita interior”

A la capella de Sant Corneli
Del 19 de juny al 15 d’agost
Dins el cicle santcorneliarts(2)
Un projecte del museu comissariat per Mercè Alsina i Enric Maurí
Horaris:
Divendres de 18 a 21h
Dissabtes d’11 a 14 i de 18 a 21h
Diumenges d’11 a 14h

 

El projecte d’Helena Vinent (Barcelona, 1988) per al cicle santcorneliarts(2), que duu per títol “Visita interior” ens enfronta amb els desafiaments del transhumanisme i ens planteja qüestions no solament d’ordre estètic sinó també ètic, científic, tecnològic, jurídic o antropològic, entre d’altres.

L’artista pren posicionament per preguntar-se la seva / la nostra supervivència com a humana/humans i la naturalesa dels estàndards posthumans.

Com explica Piero Gayozzo en el seu article “Singularidad tecnológica y transhumanismo”, les teories transhumanistes cerquen superar l’existència humana limitada pels dèficits cognitius i físics humans, un retorn al paradís que no és exempt de ressonàncies bíbliques i que ha tingut un ampli desenvolupament en la literatura i el cinema de ciència ficció, però que la Quarta Revolució Industrial situa en una potencialitat real. Entre els avenços clau, Gayozzo destaca el desenvolupament de la intel·ligència artificial, citant Nick Bostrom, pel qual aquesta no només pot ser una eina per a la millora cognitiva i la transferència d’una consciència humana a dispositius computacionals, o per fusionar l’humà amb la màquina, sinó que, a més, l’estatus moral d’un transhumà estaria estretament lligat amb el d’una súper intel·ligència artificial, afegeix prenent Murray Shanahan.

Sigui com sigui, el transhumanisme no és sino un procés que ens ha de menar a la posthumanitat. Així, cal preguntar-se: La millora de l’humà n’implica també l’extinció? Tenen sentit l’ètica i els valors humans en aquest nou paradigma?  Per a molts autors transhumanistes o ciberfeministes implica sense dubte un nou sistema de valors per a un ésser que se situa en una interacció entre l’home, l’animal i la màquina, que és capaç de canviar fins i tot de gènere o de no tenir-ne i que afronta la possibilitat de la immortalitat, gràcies al disseny d’un segon cos artificial que potencialment substitueixi l’humà. Però, que implicarà això respecte a conceptes com la dignitat humana o la llibertat d’elecció? No estaran subjectes els transhumans o posthumans a les exigències d’un nou model productiu?

Aquestes preguntes sorgeixen com a ecos en les peces d’Helena Vinent. En una de les frases del vídeo que presenta a la Capella de Sant Corneli, aquesta potencialitat i els dilemes que planteja s’expressen de la següent manera: “En realitat puc ser un monstre o qualsevol altra cosa.”

En la proposta artística, Vinent genera una atmosfera sonora i ens immergeix en una boira que ens trasllada a un estadi d’incertesa, a una temporalitat expansiva, mitjançant la qual entrem en contacte amb una sèrie de treballs que ens fan reflexionar sobre la possibilitat de transcendir la nostra humanitat. A partir de l’apropiació de subtítols de pel·lícules de ciència ficció de diferents èpoques, construeix un nou relat a través del qual especula sobre aquestes potencialitats comentades des de la teoria crip-queer i el seu posicionament polític com a persona sorda, de manera que s’endinsa en aproximacions que permeten desnaturalitzar la normativitat dels cossos. Experimenta amb la idea del que és o no és humà i les conseqüències d’aquesta concepció, partint de la premissa que en una societat capacitista com la que vivim el cos assignat com a discapacitat no es llegeix com un cos humà complet. En aquest sentit s’interessa especialment pel prefix trans- en tant que potencialitat en un món en el qual l’orgànic i el biònic es fusionen i les categories binàries de capacitat i discapacitat, presentades com a ficcions polítiques, es reassignen o reformulen en un nou context en el qual potser no tenen cap sentit.

En definitiva, Helena Vinent ens ofereix un mirall on projectar la meravellosa però alhora aterridora idea d’un canvi de naturalesa: la previsió d’un nou edèn o el final de l’era humana, un escenari de transformacions radicals i incertes en el qual ja des d’ara estem tots immersos.

Mercè Alsina i Enric Maurí (2021)
Comissaris del cicle santcorneliarts(2)

Tornar enrere