esca
| Google translate: CA NL EN FR DE IT PT ES
|

A l’hivern, xocolata desfeta. A la Vitrina del Museu

Xicres, primera meitat S.XX
Porcellana
Núm. Reg.: 2704/2705
Xocolatera, primera meitat S.XIX
Aram
Núm. Reg: 339 
Mancerina, segona meitat S.XIX
Porcellana
Núm. Reg.: 97

La mancerina és el nom que rep la tassa de xocolata i el plat que encaixava en ella. Fou ideada per Pedro de Toledo, marquès de Mancera (virrei del Perú de 1639 a 1648) perquè no s’aboqués la xocolata degut al tremolor de les mans.
El cacau arriba d’Amèrica a Europa per primera vegada de la mà d’Hernán Cortés a finals de la dècada de 1520, convertint-se en un producte exòtic que despertava la curiositat de la monarquia i la noblesa, tot i que es tractava d’una beguda forta de gust i molt amarga.
No va ser fins un temps més tard, amb les investigacions sobre la seva preparació per part de les ordres religioses que la van suavitzar i endolcir amb la incorporació del sucre i espècies com la canyella o l’anís.
El segle XVIII va ser clau en la expansió de la xocolata desfeta per tot Europa, convertint-se en un aliment exòtic i considerat de luxe, ja que era a l’abast només de famílies amb un alt poder adquisitiu i es consumia, sobretot en actes festius.
Al S. XX, prendre xocolata desfeta ja s’havia convertit en un esmorzar o berenar comú que es prenia amb una tassa petita, coneguda com a xicra.

Did you like this? Share it!

0 comments on “A l’hivern, xocolata desfeta. A la Vitrina del Museu

Comments are closed.