esca
| Google translate: CA NL EN FR DE IT PT ES
|

Ignasi Prat. Sant Corneli, arxiu comarcal. Inventari del retrat polític oficial

santcorneliarts(2) tercera temporada
Sant Corneli, arxiu comarcal. Inventari del retrat polític oficial

Un projecte del Museu Tomàs Balvey de Cardedeu, coordinat i comissariat per Mercè Alsina i Enric Maurí.

 

Dissabte 23 de març a les 19 a la sala de les columnes de l’Ajuntament de Cardedeu
Seguidament obertura de l’exposició a la Capella de Sant Corneli
Fins al 28 d’abril | obert divendres de 18 a 20, dissabtes de 10 a 14 i de 18 a 20 i diumenges de 10 a 14h

 

En treballs anteriors Ignasi Prat ha indagat sobre la representació del poder, sobre les traces que en romanen i que participen en la configuració del nostre imaginari. El crític Àlex Brahim destaca que, quan recopila imatges sobre les fastuoses cases dels adeptes al règim franquista, l’artista s’apropia d’imatges que més que un record són plecs espacials i temporals d’un instant polític que perviu camuflat al fet històric.1 És precisament en aquests espais en els quals s’activa la metàfora on Ignasi Prat pressiona per desvetllar gestos i accions que són un símptoma d’una expressió que no es manifesta sinó velada.

Amb la democràcia, però, el joc de les representacions del poder pren tot un altre caire. Els polítics han volgut donar una altra imatge i, així, les formes grandiloqüents i ampul·loses amb què se solien presentar els governants han anat deixant pas a altres de menys emfàtiques que els presenten com un ciutadà més. D’altra banda, ja no són els retrats a l’oli, sinó les imatges periodístiques les que informen sobre les estratègies iconogràfiques del poder quan opta per suavitzar les formes,2 o retrats d’estudi. Mentre les obres pictòriques han ingressat en les pinacoteques i els museus, els retrats fotogràfics, sovint han estat dipositats en arxius o simplement en dependències com ara magatzems. Aquest context és en el qual Ignasi Prat presenta el projecte Inventari del retrat polític oficial, amb una mirada retrospectiva. A grans trets, consisteix en la documentació fotogràfica dels retrats oficials de polítics que es troben als salons de plens dels ajuntaments de Catalunya i dels mateixos espais de les sales de plens. En aquesta ocasió, l’artista obre una nova via d’investigació contextualitzada a la comarca del Vallès Oriental i basada en la documentació, estudi i exhibició dels retrats desactivats, és a dir, dels retrats oficials que havien estat penjats en les sales i que actualment romanen en arxius locals o altres dependències dels ajuntaments.

A l’Antic Egipte, esborrar el nom d’un rei era condemnar-lo a la no existència. Avui, que un personatge públic existeixi o no, depèn de la seva presència en els mitjans. La desactivació de la imatge del poder en l’era de la visualitat depèn de gestos tan senzills com no publicar un retrat, però també del seu equivalent de despenjar-lo d’un lloc públic. Aquest gest és també un símptoma de no existència i, en si, es pot considerar que constitueix un acte simbòlic que va més enllà, que sense dir, diu. Perquè les metàfores són una part estructural dels nostres sistemes i marcs conceptuals, i no només impregnen el llenguatge sinó que també el pensament i l’acció.3 Fins a tal punt que el control de les metàfores, les imatges, el discurs i la seva pervivència en l’opinió pública poden tenir una influència decisiva en el rumb d’una comunitat política.4 Així, tombar una imatge, retirar-la a l’arxiu o simplement al quarto dels mals endreços, és una

Les maneres, els llocs que es trien per dipositar-les un cop han deixat de representar els electors, les mesures de les fotografies que es pengen, la relació de proporcionalitat entre elles… en definitiva, com es gestionen les imatges dels governants vigents i dels immediatament anteriors i les metàfores que impregnen aquestes accions podrien estudiar-se en tant que ‘transcripció oculta’, tal com la descriu James C. Scott, és a dir, en un pla situat entre allò que es fa explícit i allò que no ho és,6 categoria a la qual pertanyen els parlars, els gestos i les pràctiques ‘entre bastidors’ que confirmen, contradiuen o influeixen el que apareix en la transcripció pública, de manera que el discurs va més enllà del que es diu, i inclou els signes del que s’oculta, els buits, els girs, les absències, les escissions, les incomoditats, etc. Aquests gestos constitueixen la infrapolítica i prefiguren l’espai d’una lluita política que és volgudament invisible, com a tria tàctica per enfrontar-se al poder.7

Així, cada forma disfressada de resistència, d’infrapolítica, és la companya silenciosa d’una forma sorollosa de resistència pública, una estratègia simbòlica més que no pas d’acció. Així doncs, la infrapolítica radical i les contraideologies estan inspirades per negar el simbolisme públic de la dominació ideològica,8 i estan expressades des d’una lògica diferent, formulades detalladament per ser anònimes o per negar el seu propòsit, per tant no són un missatge directe sinó que s’ha de saber llegir entre línies,9 tant pel que fa a la forma com al contingut. Aquests signes s’esdevenen en els llocs de concurrència informal com el mercat o entre els veïns o la família i la comunitat, els espais que proveeixen tant d’estructura com d’aixopluc per a una resistència que està ben adaptada per frustrar la vigilància i deixar poques traces al seu pas, per bé que és la forma elemental de política –en el sentit fundacional–.10

En l’espai públic, en el qual tothom que forma part de la comunitat coneix els signes i sap interpretar-los, és on la gestió dels gestos metafòrics manté una vibrant i silent tensió entre forces, algunes de manifestes, altres gairebé imperceptibles.

En aquest marc, la capella de Sant Corneli esdevé un magatzem circumstancial on s’aniran aplegant els retrats de polítics i governants que han estat retirats de les sales de plens i que encara es conserven en municipis de tota la comarca, tot i que n’hi ha de perduts o extraviats.

L’inventari s’anirà actualitzant.

Descarrega’t tota la informació AQUÍ!

1 Brahim, Àlex. “El món dels vencedors. Saló de maig. Ignasi Prat”. Projecte editat en el marc de BCN Producció’14. Text de presentació.

2 El 2017, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat va fer una mostra sobre la representació del poder en diferents èpoques a València i en el conjunt de l’Estat,

3 Miras Boronat, N. S. (2017). “El poder i la força: metàfores, imatges i representacions del poder”. Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVIII - XXIX, 217-230, p. 218. [En línia]. Accessible a: http://revistes.iec.cat/index.php/ASCF

4 Ibíd., p. 219. manera “d’emancipar-nos de les imatges que ens puguin mantenir captius, sostreure’ns a la força de les representacions i a la tirania dels moviments uniformes”.5

Did you like this? Share it!

0 comments on “Ignasi Prat. Sant Corneli, arxiu comarcal. Inventari del retrat polític oficial

Comments are closed.